Mapes: Javier de Hoz i Daniel Romero
Els mapes que s'ofereixen a continuació miren de proporcionar visions generals de la distribució geogràfica dels grans trets de l'epigrafia i de les llengües paleohispàniques.
Mapa 1, Mapa general d'inscripcions prellatines, El mapa 1, Mapa general d'inscripcions prellatines, indica tots els llocs on han aparegut inscripcions en llengües diferents de la llatina, tant les pròpiament paleohispàniques com en grec i fenici. Com es veu a la identificació dels signes utilitzats, s'ha distingit a més dels grups obvis, definits per la llengua i l'escriptura –cosa que per a la llengua ibèrica implica tres grups diferents–, un petit nombre d'inscripcions amb problemes especials: a) la seca de Salacia, l'escriptura de la qual, probablement meridional no ibèrica, encara no es pot classificar amb seguretat; b) les inscripcions en escriptura meridional la llengua de les quals no sembla ibèrica; i c) les inscripcions sobre làpides del sud-oest (SO), sovint anomenades tartèssies. El criteri per distingir aquestes darreres de les meridionals no ibèriques és, sobretot, la redundància, és a dir, les grafies del tipus kaa, taa, etc., malgrat que les inscripcions no ibèriques en escriptura meridional que apareixen a la zona probablement estan en la mateixa llengua i es diferencien de les classificades de la mateixa manera a Andalusia, però ara com ara no hi ha dades per precisar-ho més. Les lletres i les xifres que identifiquen les inscripcions coincideixen, en la mesura del possible, amb la numeració utilitzada als MLH.
Mapa 2. Isoglosses ibèriques El mapa 2, Isoglosses ibèriques, indica els llocs on s'han trobat inscripcions amb trets lingüístics característics de la llengua ibèrica, noms personals formats amb elements del repertori onomàstic ibèric, alguns sufixos particularment freqüents i de segmentació clara, i en les inscripcions ibèriques meridionals el signe S56 en posició final, que es comporta com un sufix. Si la transcripció r, normalment acceptada, fos correcta, deixaria de ser un tret meridional i s'hauria de reconsiderar tenint en compte tots els mots en ibèric nord-oriental i greco-ibèric que acaben en -r.
Els mapes següents combinen el criteri cronològic i el de la classificació tipològica de les inscripcions. Al final d'aquests mapes es pot veure l'explicació dels signes convencionals que indiquen el tipus d'inscripció. Aquests mapes no recullen, naturalment, la totalitat de les inscripcions conegudes, perquè moltes no es poden datar amb cap mena de precisió.
Mapa 3, Inscripcions anteriors al s. IV a. E. El mapa 3, Inscripcions anteriors al s. IV a. E., indica els llocs on han aparegut inscripcions fenícies i gregues d'aquesta cronologia, algunes inscripcions –poc nombroses– pròpiament paleohispàniques, i el conjunt de les inscripcions del SO, només datables com a grup i gairebé mai de manera individual, per la qual cosa no és impossible que algunes corresponguin ja al segle IV a. E., encara que no sembla que la cultura a la qual pertanyen perduri gaire en aquest segle.
Mapa 4, Inscripcions dels segles IV i III a. E. El mapa 4, Inscripcions dels segles IV i III a. E., mostra l'augment progressiu de les inscripcions paleohispàniques, amb l'excepció de les del SO, que desapareixen.
Mapa 5, Inscripcions paleohispàniques posteriors al s. III a. E. i llatines d'època republicana El mapa 5, Inscripcions paleohispàniques posteriors al s. III a. E. i llatines d'època republicana, mostra l'enorme expansió de l'epigrafia paleohispànica, l'aparició de dos nous grups al seu si –el de les inscripcions en llengua celtibèrica, tant en l'escriptura adaptada a partir del signari ibèric nord-oriental com en alfabet llatí– i les escasses inscripcions en llengua lusitana i alfabet llatí que corresponen ja a època imperial. Al mapa hi figuren, a més, les inscripcions llatines anteriors a August, preses del llibre de B. Díaz Ariño, Epigrafia latina republicana de Hispania, Barcelona 2008.