Hespèria

                    

Onomàstica

Accés obert

Accés restringit

Aspecte d'una fitxa onomàstica (click per ampliar):

La fitxa onomàstica s'organitza en cinc pestanyes: “Antroponímia i teonímia (Corpus)”, “Antroponímia (Anàlisi)”, “Teonímia (Anàlisi)”, “Toponímia” i “Etnonímia”, de les quals les tres primeres tenen una estreta relació entre si. La pestanya “Antroponímia i teonimia (Corpus)” disposa d'unes 5.800 fitxes que representen els individus la denominació personal dels quals conté algun element indígena (nom propi o patronímic); també inclou les dedicacions a divinitats indígenes. Així, un individu en la fórmula onomàstica del qual hi hagi, per exemple, dos elements indígenes i faci una dedicació a una divinitat apareixerà en una sola fitxa, amb tots els elements onomàstics detallats, als quals s'afegiran la bibliografia identificativa i les dades de localització, com també un petit mapa a partir de coordenades geogràfiques que també permetran de crear mapes generals de distribució en altres pestanyes.

• -L'antroponímia inclou
  • -els noms indígenes hispans a l'epigrafia llatina i local.
  • -els noms indígenes d'Hispània presents a les fonts literàries.
  • -els noms indígenes hispans a l'epigrafia llatina trobats fora de la península Ibèrica.
• -La teonímia inclou
  • -els noms indígenes de divinitats de la península Ibèrica, tant en inscripcions llatines com paleohispàniques.

La base es nodreix de corpora epigràfics o onomàstics generals, amb un punt de partida clar en l'obra d'Abascal 1994b, que reuneix els noms personals de les inscripcions llatines de la península: a aquest treball s'hi han afegit les dades d'altres monografies com l'Atlas antroponímico de la Lusitania romana (Grupo Mérida 2003) o Vallejo 2005 (que exploten la província romana de Lusitània), Vallejo 2009c (que posa al dia la Gallaecia antiga), Vallejo 2013 (que actualitza les dades indígenes més característiques d'Astúries), Gorrochategui et alii 2007 (per a la regió vaccea), Navarro et alii 2011 i Gorrochategui & Vallejo 2014 (per a la Celtibèria), Untermann, MLH III.1, 207-238, Moncunill 2010 i Rodríguez Ramos 2014 (per als noms ibers), i Gorrochategui 2006, 2007 i Fernández Palacios 2009 (per a l'àrea vascona).

Per a la teonímia, s'han tingut en compte repertoris com els d'Encarnação 1975, Garcia 1991, Prósper 2002 o Olivares 2002.

Tant en l'apartat de l'antroponímia com en el de la teonímia són fonamentals les revisions periòdiques que fa Hispania Epigraphica de l'epigrafia peninsular, i són les que es tenen en compte com a font principal per a l'actualització de la base. Així mateix, es fan servir L'Année épigraphique, que posa al dia l'epigrafia llatina de l'Imperi, i les Chronicae de la revista Palaeohispanica, que, periòdicament, reporten les novetats de l'epigrafia local hispana.

En el futur estaran disponibles dues pestanyes més, “Antroponímia (Anàlisi)” i “Teonímia (Anàlisi)”, amb sengles taules independents, que recolliran les anàlisis lingüístiques i la dispersió de cadascun dels noms (de persona i de divinitat) existents al Corpus per individus de la primera pestanya.

La pestanya “Toponímia” informarà dels noms de lloc transmesos per les fonts clàssiques i per l'epigrafia; cada entrada oferirà una anàlisi lingüística dels topònims i una discussió sobre llur localització; i la pestanya “Etnonímia” recollirà els noms d'ètnies i de pobles testimoniats tant per l'epigrafia com per la literatura.

El contingut de tota la Base Onomàstica constituirà el volum III del Banc de Dades Paleohispàniques HESPÈRIA, que estarà disponible al Servicio Editorial de la UPV/EHU.