Hespèria

                    

Numismàtica

Accés obert

Accés restringit

Aspecte d'una fitxa numismàtica (click per ampliar):

La secció numismàtica del Banc de Dades Paleohispàniques HESPÈRIA recull totes les llegendes monetals corresponents a seques d'Hispània i del sud-est de les Gàl·lies i redactades en qualsevol de les llengües paleohispàniques: fonamentalment l'ibèric i el celtibèric, sense excloure la possibilitat que algunes seques del nord-oest de la vall mitjana de l'Ebre empressin el vascònic.

S'exclouen les seques conegudes com a “libiofenícies” (amb textos redactats en un alfabet de tipus púnic i una llengua no sempre identificable), com també les monedes amb llegendes únicament púniques, gregues i llatines, excepte quan el grec o el llatí es combinen amb una llengua paleohispànica.

A diferència de la secció epigràfica, en la qual cada fitxa recull una inscripció, a la numismàtica les fitxes corresponen a seques, designades mitjançant la llegenda toponímica més freqüent, independentment de la seva morfologia (p. ex.untikesken, salduie, kalakorikos o turiazu). Cada fitxa recull les diferents llegendes paleohispàniques encunyades en una mateixa seca.

El cercador permet de localitzar ràpidament mots aïllats o llegendes completes (i també altres informacions no epigràfiques sobre les monedes) i, a la mateixa fitxa, hom pot contextualitzar-les i accedir a la imatge de la peça i a la bibliografia actualitzada sobre la seca.

Cada fitxa presenta quatre pestanyes: “Generalitats”, “Llegendes”, “Llengua i escriptura” i “Bibliografia”.

A la pestanya “Generalitats” hi figura primer el nom convencional de la seca, seguit de les referències al Banc de Dades Hespèria i als MLH. La referència Hespèria consisteix en l'abreviatura “Mon.” seguida d'un nombre correlatiu, que coincideix generalment amb el dels MLH (on la referència es compon de la lletra A i d'un nombre de l'1 al 103): així, kelse s'identifica com a Mon.21 (= MLH A.21).

S'han assignat nombres a partir de 104:

• a) a les seques que van ser identificades amb posterioritat als MLH (així, labini, Mon.111), a les que van rebre als MLH una numeració anòmala (així, bikanaosA.29A = Mon.104), a les que als MLH apareixen agrupades amb una altra (així, Contrebia Belaisca / Contrebia Carbica A.75 = Mon.75 i Mon.105, respectivament);
• b) a les llegendes que apareixen a les imitacions de dracmes emporitanes, llegibles (Mon.109) i il·legibles o defectuoses (Mon.110), i a les llegendes sobre ploms monetiformes o sospitoses (amb el mot “suspecta” després de la referència: Mon. 106, Mon.107 i Mon.112).

A la mateixa pestanya hi ha, després de la informació relativa a la seca: cronologia, localització, dispersió geogràfica de les troballes, nombre d'encunyacions, valors emesos i un resum de la iconografia.

La pestanya “Llegendes” inclou tots els epígrafs de la seca, inclosos els redactats en altres llengües en el cas de les emissions bilingües, amb una entrada diferent per a cada llegenda, entenent per llegenda el conjunt dels epígrafs que apareixen a l'anvers i al revers. Per a la transcripció de les diferents llengües s'ha optat pels sistemes més utilitzats actualment entre els especialistes: per a l'ibèric (i per a les seques del nord-oest de la vall mitjana de l'Ebre) s'ha seguit l'emprada als MLH d'Untermann, mentre que per al celtibèric s'ha preferit la transliteració de Villar 1995 (vegeu els signaris). Un enllaç al costat de cada llegenda porta a una finestra amb informació addicional (cronologia, aparat crític, identificació de la llegenda, tipus secundaris i marques de valor, valors en els quals apareix, referències als principals corpora…) i les imatges disponibles.

A la pestanya “Llengua i escriptura” s'hi indiquen els trets paleogràfics i lingüístics més rellevants. A l'últim, la pestanya “Bibliografia” recull de manera abreujada les principals referències relatives a la seca. Els enllaços situats a la dreta de la fitxa permeten de navegar pel banc de dades i de realitzar cerques tant per seques com per llegendes (en aquest cas prement el botó “Llegendes”).

El contingut de tota la Base Numismàtica, incloses les il·lustracions, constitueix el volum II del Banc de Dades Paleohispàniques HESPÈRIA, que està disponible al Servei Editorial de la UPV/EHU.