Hespèria

                    

Notícies

• XIV Col·loqui Internacional de Llengües i Cultures Paleohispàniques

  Burdeus · Ausonius 25-27 octubre 2021

  Call for papers: Castellà, Francès, Inglès.

• LA FAMÍLIA PALEOHISPÀNICA ES TROBA DE DOL PER LA MORT DE JAVIER DE HOZ (1940-2019)

  La família paleohispànica es troba de dol. Javier de Hoz, el nostre mestre, company i amic, ha mort a Madrid a 78 anys, i ens ha deixat tots sumits en una profunda tristesa i un desconsolador sentiment d'orfandat. Fa escasses set setmanes l'havíem tingut amb nosaltres a Vitòria, un poc adolorit per la seva malaltia, però lúcid com sempre i especialment content de trobar-se envoltat dels membres d'aquesta petita família paleohispànica que ell directament o indirectament ha aconseguit crear en els darrers quaranta anys. Poguérem comprovar la seva satisfacció en veure que per fi s'anaven prenent decisions per a la celebració del pròxim Col·loqui de la disciplina a Loulé (Portugal) i el seu indestructible ànim per continuar amb les seves recerques sobre l'epigrafia meridional i del sud-oest peninsular, a fi de culminar la part corresponent del Banc de Dades Hespèria.

  Javier de Hoz (Madrid, 1940) fou catedràtic de Filologia Grega, primer a Sevilla (1967), després a Salamanca (1969) i finalment a la Universitat Complutense de Madrid (1990), de la qual passà a ésser professor emèrit el 2010. Com a hel·lenista s'interessà per la literatura, especialment per la literatura grega arcaica i pel teatre, en l'anàlisi de la qual aplicà de manera innovadora els principis de l'estructuralisme. Però no era un home d'horitzons limitats, de manera que els seus àmbits d'interès abraçaren camps molt extensos, com l'epigrafia de moltes llengües antigues (atès que per a ell l'epigrafia no quedava reduïda, com per a molts professors titulats d'aquesta matèria, a l'“epigrafia llatina”), la numismàtica, l'edició filològica de textos, la lingüística històrica, l'arqueologia i la resta de les ciències auxiliars de la història o la filologia. Totes aquestes disciplines, abordades amb un esperit integrador hereu de la noció wilamovitzana d'Altertumswissenschaft, les utilitzà amb un art i una naturalitat incomparables en l'estudi de les antiguitats hispanes, és a dir, en el camp de la paleohispanística.

  Encara que els seus primers treballs de recerca es dedicaren majoritàriament a qüestions de literatura grega –àmbit en el qual dirigí la tesi de molts deixebles a Salamanca–, ben aviat sentí interès per les llengües, l'epigrafia i la cultura de les llengües preromanes d'Hispània. Aquí hi ha els seus primers treballs sobre hidronímia antiga europea, seguint els passos de Krahe, o sobre determinats grafits de Huelva, que el dugueren a establir molt aviat una relació amb J. Untermann. La seva destinació a Salamanca fou crucial per impulsar aquesta part de la seva activitat investigadora, atès que hi trobà la presència de Koldo Mitxelena, un home d'una enorme solidesa científica com a lingüista històric i com a especialista en llengües preromanes, tant indoeuropees com no indoeuropees. I en aquesta companyia sobrevingué la troballa del gran bronze de Botorrita, que revolucionà el panorama dels estudis paleohispànics i dels cèltics en particular, un poc estancat d'ençà de la síntesi de Tovar del començament dels anys 60. En companyia de Mitxelena dedicà el primer estudi monogràfic al bronze (1974) i inicià una trajectòria que el conduiria en pocs anys a convertir-se en una referència inexcusable en els nostres estudis. Aquell mateix any tingué lloc a Salamanca el primer Col·loqui de Llengües i Cultures Preromanes de la península Ibèrica (anomenades paleohispàniques del III Col·loqui a Lisboa ençà), que s'han celebrat sense interrupció cada quatre anys aproximadament. En aquests moments Javier de Hoz ocupava per mèrits propis la presidència del Comitè Internacional dels Col·loquis, després d'Antonio Tovar i de Jürgen Untermann.

  Com els grans mestres recentment esmentats, Javier de Hoz tenia una concepció unitària de la disciplina, d'una banda, perquè tota l'epigrafia preromana peninsular està redactada en una escriptura (o en una família molt estreta d'escriptures) que fou utilitzada per llengües d'origen i filiació diferents, i de l'altra, perquè la major part dels textos indígenes, ja siguin ibèrics o celtibèrics, són el resultat de l'aculturació exercida per les cultures i epigrafies clàssiques grega o llatina. Dedicà múltiples treballs a qüestions d'escriptura, especialment a les fases més antigues de la seva adopció en l'horitzó tartessi i a la seva evolució interna posterior, a les relacions entre els diferents sistemes, a l'expansió de l'escriptura i presumiblement de la mateixa llengua ibèrica, que ideà com una expansió vehicular molt relacionada amb el seu ús com a llengua de comerç, combinant amb mestria i elegància anàlisis formals i nocions sociolingüístiques per oferir un suggeridor panorama de la varietat i la unitat epigràfiques i lingüístiques.

  Es preocupà per qüestions de lingüística, més de tipus tipològic i formal en el cas ibèric, com és normal, i més de detall en qüestions de fonologia o de morfologia celtibèrica, sense perdre mai de vista les coordenades arqueològiques i el context cultural a què pertanyia cadascun dels textos que analitzava. El lector no tindrà mai la sensació que Javier de Hoz parla per referències o utilitzant informació de segona mà, atès el seu amplíssim domini filològic de la documentació. I tenint com a punts d'ancoratge la seva formació grega i la seva recerca paleohispànica, féu aportacions notables també en camps relacionats amb les llengües del Mediterrani, com el fenici, el gal i algunes llengües d'Itàlia.

  Sempre estigué assabentat dels avenços i les novetats científiques que es produïen en la disciplina. A Salamanca era, sens dubte, un dels professors més implicats en la compra de bibliografia internacional i en la renovació dels fons bibliogràfics del, per altra banda, excel·lentment dotat Seminari de Clàssiques. Considerava imprescindibles les relacions amb centres de recerca prestigiosos de l'estranger, de manera que ja de jove visità universitats alemanyes, aprofitant un ajut de la Fundació A. von Humboldt, i realitzà diverses estades llargues a la Universitat de Cambridge (Mss.). La seva perspicàcia i la seva voluntat per situar-se a l'avantguarda de la innovació el dugueren a la convicció que una edició actualitzada i renovada de les inscripcions paleohispàniques no era possible en els moments actuals sense recórrer decididament als mitjans digitals de recopilació, anàlisi i difusió de la informació. Així ideà la creació del Banc de Dades Hespèria sobre Llengües i Epigrafies Paleohispàniques ja als anys 90, que s'ha convertit d'ençà de la seva obertura al públic el 2014 en un instrument pioner per a l'estudi de les esmentades inscripcions i en un model per a altres projectes similars sobre epigrafies i llengües antigues.

  A la fi de la seva carrera acadèmica ens regalà a tots una obra que només ell podia fer: un recull sistemàtic i ordenat de tota la documentació històrica, epigràfica i lingüística referent a les llengües paleohispàniques, comentada i analitzada a partir de les recerques més avançades i actualitzades. Em refereixo a la Historia Lingüística de la Península Ibérica en la Antigüedad, els dos primers toms de la qual aparegueren el 2010 i el 2011 respectivament, editats pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Madrid), i el tercer volum de la qual, dedicat al món indoeuropeu peninsular, tenia pràcticament acabat.

  Hem perdut no solament un professor entestat en la dignitat de la docència i un investigador d'amplis horitzons, extremament ben informat i dotat d'un saludable sentit comú, sinó també un home d'un tracte exquisidament respectuós amb els seus col·legues –sobre els quals no sortí mai de la seva boca cap comentari de menyspreu–, en definitiva, un aristòcrata d'esperit, que concebé la vida com un exercici per a la millora personal a través del conreu de les humanitats i de les persones que millor les encarnaven.

  El nostre més sentit condol a la seva desconsolada esposa, M. Paz García-Bellido, la seva inseparable companya en la vida i en els estudis, i als seus afligits fills.

  El seu record romandrà per sempre als nostres cors.

• Mestre d'hell·enistes i paleohispanista

  Article d'Eugenio Luján a El Mundo

• Obituari a la pàgina de la Sociedad Española de Estudios Clásicos

  Defunció del Prof. Javier de Hoz

• El (poc) que se sap de l'iber

  Article a El País sobre el Banc de Dades Hespèria

• Joaquín Gorrochategui a Notae Tironianae

  Joaquín Gorrochategui ens parla de les llengües parlades a la península Ibèrica abams de la romanització

• Julián Víctor Méndez sobre Javier de Hoz a Notae Tironianae

  Javier de Hoz (1940-2019): retrat en escorç

• Presentació del Banc de Dades Hespèria

  El dia 20 de juny de 2014 se celebrà a Madrid, a la seu de la Fundación Pastor de Estudios Clásicos, la presentació del Banc de Dades Hespèria. A la sessió hi intervingueren el vicerector de Relacions Institucionals de la Universitat Complutense de Madrid, Andrés Arias, el president del Patronat de la Fundación Pastor, Emilio Crespo, i, per part de l'equip Hespèria, Javier de Hoz (UCM), Joaquín Gorrochategui (UPV), el degà de la Facultat de Filologia de la UCM Eugenio Luján, Francisco Beltrán (Unizar), Javier Velaza (UB), José María Vallejo (UPV) i Eduardo Orduña (Ins. El Pont de Suert).

  La presentació als mitjans de comunicació:

  Notícia 1
  Notícia 2
  Notícia 3
  Notícia 4
  Notícia 5
  Notícia 6
  

  Imatges de la presentació