Zona E
Accés a la base de dades de la zona E
La regió E dels MLH reuneix les inscripcions ibèriques que provenen principalment de Saragossa i Terol, encara que els jaciments més occidentals d'aquestes dues províncies pertanyen a la Celtibèria (zona K). No obstant això, en algunes ciutats celtibèriques també s'han recuperat inscripcions ibèriques, com a Caminreal (TE.04.03-04) i Botorrita (Z.09.06-07). S'hi afegeixen dues localitats tarragonines limítrofes. També s'hi han inclòs les inscripcions no celtibèriques de Navarra, que Untermann publicà al vol. IV dels MLH, com les procedents d'Andelo (NA.03) i Aranguren (NA.05). En total són 27 localitats conegudes: dues de tarragonines, 15 de Terol, 7 de saragossanes i 3 de navarreses.
Territori i jaciments
La regió estava ocupada pel poble dels sedetans, que han de diferenciar-se dels edetans, baldament Ptolemeu (II 62) catalogui les ciutats d'uns i altres conjuntament (Fatás 1973; Burillo 1996a). Es consideren sedetanes Damania, Leonica, Osicerda i potser també Arsi i Etobesa. També s'atribueixen a aquest poble les seques d'alaun (Mon.16), iltukoite (Mon.20), kelse (Mon.21), lakine (Mon.22), otobeśken (Mon.23), saltuie (Mon.24), seteisken (Mon.25) i usekerte (Mon.26), malgrat que cap no disposa d'una ubicació geogràfica precisa excepte saltuie, sobre el solar de la qual es fundà la colònia romana de Caesaraugusta (Saragossa), kelse, predecessora ibèrica de la colònia romana Iulia Victrix Lepida (Velilla de Ebro) i l'empla&ccdeil;ament de la qual es desconeix, si bé s'ha proposat d'identificar-la amb el jaciment del Cabezo de Alcalá a Azaila. usekerte se situa en algun lloc del Baix Aragó, o bé al Palao de Alcañiz o bé a la Puebla de Híjar. Precisament, s'ha proposat (Jacob 1987-1988; Burillo 2001-2002), a partir de diversos passatges de Titus Livi, que la zona del Baix Aragó estigués habitada per uns Ausetani, als quals es denomina Ausetans de l'Ebre per diferenciar-los del populus homònim que es localitza al voltant de la ciutat d'Auso (Vic).
El jaciment que més inscripcions ha proporcionat és el Cabezo de Alcalá d'Azaila (TE.02), excavat gairebé en la seva totalitat per J. Cabré a la primera meitat del segle XX. El conjunt supera els quatre-cents cinquanta textos, encara que tots són molt breus i en molts casos han de ser abreviatures o simples marques, essent molt comuns els grafits unilíters. Estan majorment gravats sobre objectes ceràmics, principalment sobre vaixella de vernís negre (campaniana), àmfores, tenalles, torteres i pesos de teler; la resta dels epígrafs estan incisos sobre pesos de teler realitzats en alabastre. El jaciment és conegut per la seva ceràmica pintada, però només hi ha un parell de breus tituli picti (TE.02.014 i TE.02.316a). Sí que hi ha un petit grup de quatre textos pintats sobre ceràmica del Castelillo de Alloza (E.04).
S'han descobert grafits sobre ceràmica en diversos jaciments del terme municipal d'Alcanyís (TE.11) i al Palomar d'Oliete (TE.05), on destaquen els realitzats sobre dues torteres (TE.05.06-07). També se n'han recuperat diversos al jaciment de la Cabañeta del Burgo de Ebro (Z.11), una ciutat fundada ex nouo i de tipus itàlic, en la qual la major part de les inscripcions són llatines, però de la qual prové també el grafit ibèric sobre ceràmica més extens de tot el conjunt (Z.11.11).
Són destacables els forns ceràmics que s'han desenterrat al Mas de Moreno, Foz Calanda (TE.09), on ha aparegut un conjunt de més de 10 segells sobre ceràmica, en diversos dels quals hi ha l'antropònim ibèric ilturatin, que també es testimonia en un segell d'Azaila (TE.02.001), imprès sobre un tipus de dolium al qual ha acabat donant nom: “tenalles ilduratin”. També hi ha segells en altres jaciments, entre els quals destaquen els exemplars sobre morters de producció local; en aquells procedents de Caminreal (TE.04.04) i Fuentes de Ebro (Z.12.01) hi ha una estampilla escrita en llatí i una altra en ibèric, que s'han interpretat com a textos bilingües.
Les esteles ibèriques del Baix Aragó són conegudes per la seva decoració, composta de puntes de llan&ccdeil;a i genets (Cabré 1915-1920), però només una està a més inscrita: la de Queretes (TE.15.01). A Casp s'hi han recuperat un fragment amb unes quantes lletres i una pe&ccdeil;a singular, que no té cap paral·lel exacte, atès que és una estela rematada amb un lleó exempt (Z.16.01-02). Al sud, a la zona del Maestrat, es coneixen tres fragments d'esteles a l'Anglesola (TE.19), semblants a les recuperades a la veïna zona epigràfica F. A l'últim, l'estela del Mas de Barberán (TE.18) és un unicums per ser antropomorfa i tenir gravat un disc cuirassa, a més de posseir el text més llarg de les inscripcions sobre pedra d'aquesta regió.
Són igualment excepcionals algunes inscripcions com la gravada sobre un punxó d'os d'Alto Chacón (TE.16.03), la incisa sobre una tova de Calaceit (TE.14.01) i la gravada en un entallament de la Guardia de Alcorisa, del qual es conserven tres impressions sobre un pes de teler (TE.08.02).
Pot consultar-se una Taula amb la llista de referències Hespèria usades per a aquesta zona E.
Cronologia
En aquesta regió no es coneixen textos anteriors al segle II a. E.; solament un esgrafiat procedent de Sant Antoni de Calaceit podria datar-se a la fi del segle III a. E. (TE.14.01). La resta dels epígrafs pertanyen a l'Ibèric final, segles II i I a. E., quan es produeix l'expansió de l'epigrafia ibèrica a la vall mitjana de l'Ebre. Aquesta cronologia encaixa bé amb el fet que no es conegui cap inscripció dual a la regió, puix que aquest sistema sembla que caigué en desús a la fi del segle III a. E. Alguns dels conjunts més significatius provenen de jaciments la destrucció dels quals es vincula amb les guerres sertorianes: Azaila, La Cabañeta, Caminreal, El Palomar, etc. Es daten amb posterioritat les emissions bilingües de CEL / kelse (Mon.21) i OSI / usekerte (Mon.26). Els textos més moderns són dos esgrafiats breus sobre terra sigil·lada del Masico de Ponz, Alcanyís (TE.11.03 i 05).
Variants paleogràfiques
Atès que no disposem d'un corpus unitari de cada variant epigràfica del signari ibèric llevantí o nord-oriental –que està essent elaborat–, els comentaris epigràfics a la fitxa d'inscripcions que pertanyen a la regió E es refereixen a les variants establertes per Untermann al volum III.1 dels MLH, pàg. 246-247. Les transcrivim a continuació per comoditat del lector: Signari llevantí o nord-oriental
Mapes
Jaciments a la zona epigràfica E amb la seva referència Hespèria. Mapa sensible: cliqueu sobre els jaciments de Celsa i el Palomar d'Oliete per veure fotos del jaciment.
