Hespèria

Banc de dades de llengües paleohispàniques

Zona F

 

 

Accés a la base de dades de la zona F

La regió F dels MLH inclou les inscripcions dels jaciments localitzats entre els rius Ebre i Mínguez (afluent del Xúquer), territori que correspon aproximadament a les actuals províncies de Castelló i València i que els autors clàssics van atribuir a edetans i ilercavons, els primers al sud i els segons al nord. Al sud del riu Mínguez es localitza la zona G, caracteritzada per contenir inscripcions en alfabet greco-ibèric i en signari ibèric meridional.

Jaciments i conjunts epigràfics

En total són seixanta-set els jaciments en els quals s'han recuperat inscripcions ibèriques. Els conjunts més nombrosos són els de Sagunt (V.04, més de seixanta inscripcions) i Llíria (V.06, més de cent inscripcions), tots dos excepcionals, el primer perquè reuneix la sèrie més abundant d'inscripcions ibèriques sobre pedra i el segon, la de tituli picti sobre ceràmica. També hi ha diversos grups de ploms molt notables, dels quals el més destacat és el conjunt d'Orlell (CS.21) amb prop de 10 làmines, al qual segueixen altres conjunts menors a Los Villares (V.07), El Pico de los Ajos (v.13), La Carència (v.14) i La Balaguera de la Pobla Tornesa (CS.13). A Sagunt i al Tossal de Sant Miquel de Llíria també se n'han recuperat diversos exemplars, per no esmentar altres troballes aïllades: el Pujol de Gasset (CS.14.01), El Solaig a Betxí (CS.18.01), Casinos (V.02.02), el Castellet de Bernabé (V.06.001), Meca (V.15.02), Énguera (V.16.01) i Tos Pelat a Moncada (V.21.01).

Els jaciments amb un nombre més elevat d'inscripcions es reconeixen per llur grandària com a ciutats, algunes identificades amb les que s'esmenten a les fonts clàssiques i/o amb seques: el castell de Sagunt s'identifica amb Saguntum, seca d'arse (Mon.33), a la vall del Palància; Sant Miquel de Llíria amb Edeta, a la vall del Túria; La Carència de Torís a la vall del Magre, que s'ha proposat d'identificar amb la seca de kili (Mon.34); Els Villares, ubicada a la capçalera del Magre, que s'identifica amb la seca de kelin (Mon.94); Xàtiva al sud del Xúquer, anomenada Saetabis a les fonts llatines i seca de śaitabi (Mon.35); la Moleta dels Frares, Forcall (CS.23), a la zona del Maestrat, identificada amb Lesera; la colònia llatina de Valentia (V.12) a la desembocadura del Túria, que encunya moneda amb llegendes llatines i on s'han recuperat grafits llatins, grecs i també ibèrics.

El conjunt més important d'inscripcions sobre pedra prové de Sagunt (V.04), que inclou esteles, blocs i plaques; al santuari veí de Muntanya Frontera s'hi ha recuperat un grup de peanyes per a estatuetes. La resta de les inscripcions sobre pedra són esteles que provenen de la zona del Maestrat: Canet lo Roig (CS.01), Sant Mateu (CS.04), Benassal (CS.05), Coves de Vinromà (CS.07), Alcalà de Xivert (CS.08), Bell-lloc (CS.10) i Cabanes (CS.11). L'estela amb el text més llarg prové del Pozo, a Sinarques (V.01.01). Finalment, hi ha un grup d'esgrafiats rupestres a l'abric del Tarragón (V.24), a la serra d'Andilla, i un altre a l'Abric Burgal (V.10).

Les inscripcions pintades sobre ceràmica, especialment lebes i kalathoi, són característiques del Tossal de Sant Miquel de Llíria, jaciment en el qual s'ha descobert un dels conjunts més significatius de ceràmica ibèrica pintada amb decoració figurada. Als jaciments de l'entorn s'hi documenten troballes aïllades: Casinos (V.02.01), Los Villaricos (V.05.01), el Castellet de Bernabé (V.06.002), La Monravana (V.06.005) i també a Los Villares (V.07.06-07).

Els textos ibèrics més llargs estan gravats sobre làmines de plom. Una part important prové de troballes casuals, com el plom del Pujol de Gasset (CS.14.01) o la majoria dels d'Orlell, però tres dels que provenen d'aquest municipi aparegueren, tanmateix, a l'excavació d'una tomba de la necròpolis de la Punta (CS.21.05-07). Al Pico de los Ajos s'hi recuperaren conjuntament tres ploms, que estan escrits per les dues cares i sovint amb diversos textos a manera de palimpsest (V.13.3). També es coneixen alguns exemplars que no són làmines corrents i que podrien servir en algun cas com a etiquetes, com una peça circular i perforada de Los Villares (V.07.04).

Sorprèn l'escàs nombre d'esgrafiats sobre ceràmica, si es compara amb altres regions com B, C, D i E, on són el tipus epigràfic més comú. Els grups més nombrosos provenen de Sant Miquel de Llíria (V.06), Sagunt (V.04) i València (V.12). Només es documenten dos segells sobre ceràmica, ambdós sobre pesos de teler procedents de Sagunt (V.04.19-20).

Finalment, hi ha algunes inscripcions excepcionals, com la placa de bronze de Sant Antoni de Betxí (CS.18.02), la falcata inscrita de Torres-Torres (V.22.1) i les peces d'os de la Peña de las Majadas (CS.16.01) i del Puntal dels Llops (V.03.01).

Pot consultar-se una Taula amb la llista de referències Hespèria usades per a aquesta zona F.

Cronologia

La inscripció més antiga és el plom del Grau Vell, el port de Sagunt (V.04.61), que es data entre la fi del segle V a. E. i el començament del IV a. E.; en aquest jaciment també s'hi ha recuperat un grafit sobre una ceràmica àtica del segle IV a. E. (V.04.47). Els tres ploms de la tomba 2 de la necròpolis de la Punta d'Orlell (CS.21.05-07) es daten probablement al segle III a. E. Per la seva banda, els tituli picti es daten al segle III a. E., atès que el jaciment de Sant Miquel de Llíria es destrueix a la fi de l'esmentada centúria o al començament de la següent. Entre les seques destaca la precocitat d'arse (Mon.33), mentre que kili (Mon.34) i kelin (Mon.94) no encunyen fins a l'Ibèric final (segles II i I a. E.).

Es documenten algunes inscripcions bilingües ibèrico-llatines. Diverses seques encunyen amb llur topònim en ibèric i en llatí: śaiti/SAETABI (Mon.35), kili/GILI (Mon.34) i arse/SAGVNTINV; en aquesta darrera ciutat també hi ha un arquitrau amb una inscripció doble, ibèrica i llatina (V.04.08). Tots aquests exemples són d'època avançada: segle I a. E. L'epígraf més modern seria el breu esgrafiat gravat sobre una terra sigil·lada sud-gàl·lica de Vinaròs (CS.02.03).

La frontera entre les regions F i G ve marcada per la preponderància a la segona d'inscripcions en escriptura ibèrica meridional i alfabet greco-ibèric, mentre que a F s'hi fa servir el signari ibèric llevantí. No obstant això, s'ha publicat un plom greco-ibèric que sembla provenir de Sagunt (V.04.29) i també hi ha diversos ploms en signari meridional, un al Pico de los Ajos (V.13.06) i un altre a Torís (V.14.02).

En el cas de les inscripcions escrites en signari ibèric llevantí, no sempre és possible determinar si fan servir o no el sistema dual. És molt significativa la troballa de tres inscripcions que recullen signaris duals, en els quals els signes s'agrupen per parelles d'al·lògrafs simples i marcats: són els ploms del Tos Pelat (V.21.01,.02) i el titulus pictus del Castellet de Bernabé (V.06.003). L'ús del sistema dual és més fàcil de determinar en els textos més llargs, puix que permeten de corroborar la presència de variants simples i complexes d'un mateix sil·labograma. Pot afirmar-se que es fa servir en diversos ploms, com els de Los Villares (V.07.01-02), mentre que en el cas dels textos més breus és difícil de determinar, malgrat que alguns són compatibles amb aquest sistema dual. Segons la convenció seguida a Hespèria per a altres zones, com la Narbonesa (com s'explica aquí) , si la inscripció empra un al·lògraf complex en la transcripció es marca amb un accent, per exemple: , , ki, etc. Les inscripcions pintades de Llíria, al seu torn, presenten una paleografia molt característica, amb un ús abundant de les variants més complexes dels signes, formes més estilitzades i curvilínies –gràcies a l'ús de la tècnica de la pintura– i interpunciones compostes de tres i més punts.

Variants paleogràfiques

Atès que no disposem d'un corpus unitari de cada variant epigràfica del signari ibèric llevantí o nord-oriental –que està sent elaborat–, els comentaris epigràfics a la fitxa d'inscripcions que pertanyen a la regió F es refereixen a les variants establertes per Untermann al volum III.1 dels MLH, pàg. 246-247. Les transcrivim a continuació per comoditat del lector: Signari llevantí o nord-oriental

Mapes

Jaciments a la zona epigràfica F amb la seva referència Hespèria. Mapa sensible: cliqueu sobre el jaciment de Sagunt per veure fotos del jaciment.

Castillo de Sagunto